Anar a l’Àfrica només amb el bitllet a la
mà et permet descobrir la realitat d’un continent màgic. Oi més si el
país escollit és Uganda i les lectures prèvies et parlen del país de la
sida i de la criminalització de la homosexualitat.
Viatjar amb prejudicis, amb barreres mentals adquirides, pot ser molt bonic si s’aterra amb ganes d’abatra-les. Perquè: què passa quan hi arribes? I, encara més, què descobreixes quan tornes a ser a la cúpula occidental?
Uganda és un país on els efectes de la sida i dels anys convulsos de la transició postcolonial es noten. Es noten perquè hi veus nens i avis, però pocs adults de més de 30 anys. Uganda va tenir un dels nivells més alts de persones afectades per la sida del món. I d’això fa tot just una vintena d’anys, però avui aquesta malaltia ha retrocedit a nivells imperceptibles. I, com passa amb tot miracle, tothom es vol apuntar l’èxit:
Per un costat, l’església catòlica – una de les tres variants religioses de la perla d’Àfrica-, que es penja la medalla, tot assegurant que la causa del descens de persones afectades ha estat causada per la implantació del mètode dels tres pilars del Vaticà, a saber: abstinència sexual, castedat i fidelitat.
Per l’altre, la ciència, representada per les agències de Nacions Unides, que es penja la medalla també, tot dient que la causa del descens ha estat deguda a les campanyes educatives que s’han fet arreu del país i a l’ús extensiu del preservatiu.
I enmig del foc creuat, el sempitern govern de Yuweri Museveni – 24 anys liderant Uganda amb el bastó i la pastanaga – i de les associacions i grups locals que, treballant-se el carrer amb imaginació i recursos limitats, han lliscat entre les dues opcions confrontades per acabar trobant la pedra filosofal que està reduint la sida a la seva cleda actual.
Eps! I amb un èxit desigual, perquè el nivell d’infeccions també es redueix per les morts dels que han emmalaltit per causa de la sindrome.
Però: què han fet, entre tots plegats, per aconseguir-ho?
Doncs, bàsicament, mutar ignorància per coneixement, tot traient la sida de l’anonimat, parlant de sexe sense embuts i, d’aquesta manera, donant els coneixements oportuns per alleujar el risc de contraure aquesta i d’altres malalties de transmissió sexual.
Si hom mira les dades, comprovarà com la sindrome ha anat disminuint a mesura que ha anat augmentant l’alfabetització del país. Eps! I no en traieu lectures malicioses, que jo no estic dient que qui contrau la sindrome és un ignorant, el què dic és que allà on hi ha ignorància és més fàcil anar per lliure i desatendre uns riscos que es desconeixen.
La batalla contra la ignorància, la guerra del coneixement que es viu a la perla d’Àfrica, té un bon grapat d’aliats entre els científics més nostrats i els ingenus jugadors d’altres contrades.
