Dimecres,
11 de gener de 2012, fou un d’aquells dies en què valia la pena comprar un diari: El Periódico de Catalunya per a ser més exactes.
Aquell
dia, més enllà d’atrevir-se a denunciar des d’un dels mitjans generalistes la situació dels Centres d’Internament per a Estrangers (els CIES), van deixar perles tan notables com l’article de Catalina Gayà reflexionant sobre les xarxes socials, en base a lectures tant recomanables com Contra el rebaño digital de Jaron Lanier o Mentes del futuro de Richard Watson, entre d’altres. Per reblar el clau, la revista canadenca AdBusters, una de les mares intel·lectuals de la indignació als Estats Units, publicava un article de l’antic editor executiu de la prestigiosa HarvardBusiness Review on voltava per les causes i els efectes de les xarxes sobre la realitat, les obsessions, les percepcions i el pensament humà en general.
De
la lectura de tot plegat, me’n va sorgir la pregunta que encapçala aquest article. Una pregunta tan antiga com la humanitat mateixa, però que ara pren més volada per l’impacte conceptual d’Internet, de la nova tecnologia, d’aquest abisme desconegut que torna a dividir el món entre apocalíptics i integrats, entre persones que es llancen a les xarxes socials de cap i aquelles que les defugen com la pesta.
I
de la mateixa lectura creuada n’extrec una resposta tan antiga com la mateixa pregunta: Tot és bo si s’utilitza amb mesura. I és que, com diu Catalina Gayà, l’autora de la cosa, “la obsessió tecnològica anul·la a la persona”, però oblida que l’ús de la tecnologia, la fa créixer, mutar i comunicar-se.
- Eps! Noi. Però la pregunta no era: Què és la realitat?
Si.
Tens tota la raó. Les fondalades intel·lectuals del tema m’han fet enfilar per les branques del saber psicològic, abandonant la raó de ser dels mots teclejats. Recupero el fil i, partint d’un substrat més literari que no pas científic, responc a l’existència de la realitat amb aquestes paraules:
L’individu, la persona sola, és incapaç de saber què és la realitat, si és que aquesta existeix. La persona, cadascun de nosaltres, construïm la nostra realitat particular a través de les nostres percepcions i, és justament en aquest camp - el de les percepcions – on l’ús de les xarxes socials i els entorns digitals amplifiquen la capacitat d’aproximació a les realitats alienes, ja que ens permeten copsar la manera de veure el món d’altres individus i, d’aquesta manera, seguir construint el ramat d’elefants platònics que conformen una possible realitat.
