La ciència és la mare de la ficció

Aquesta mirada no parla de ciència ficció, però sí que, prenent com a referent una noticia de fa uns dies, dóna el tomb a una de les idees que empolsinen les meves Mirades. I és que el meu axioma vital assegura que la ciència sempre va per darrere de la capacitat creativa dels humans, és a dir, de la ficció i l’art. Però aquest axioma és impactat terriblement per un paradigma còsmic o quàntic o… bé! És igual… el paradigma de l’absoluta relativitat i l’enriquidor dubte com a constant per avançar.

Imatge projectada per la Nasa de com estarà
el cel la nit anterior a l’amorosa topada
de la Via Làctia i Andròmeda. – AP

I justament, un impacte que, càlculs de la NASA, es produirà d’aquí a 4.000 milions d’anys s’empelta en el segon paradigma per a modificar el primer axioma i, segons com es miri, anorrear-lo absolutament.
Com si no s’explica aquest immens coit entre dues galàxies, la gestació resultant del qual, enviarà el Sol a les vores d’una nova galaxia si no es perd en l’abisme del buit estel·lar?

Amb la petitesa de l’home enmig d’aquest ball universal, la ciència dóna arguments per a mil-i-una ficcions diferents. Les investigacions de l’equip que es mira l’Univers per la finestreta del Hubble omple d’arguments les ments de guionistes, artistes i literats.

Les dades anunciades fan feredat: Andrèmeda, la galàxia del bilió d’estels, s’apropa a la Via Làctia, la nostra, a una velocitat de 400.000 quilòmetres per hora.

Sort en tenim que encara és a més de 2 milions d’anys llum de casa nostra. Si no fos així, les prediccions del 12 de desembre d’enguany quedarien curtes i gaudiríem de  la màxima bellesa estel·lar, abans de morir en ple coit intergalàctic.

Però en Sagmo, el comunicador del Hubble, ens ha tranquil·litzat: Si la cosa no s’accelera, la festa es produirà d’aquí a 4.000 milions d’anys i durarà 2.000 milions d’anys més fins que la fusió entre les dues galàxies sigui definitiva i els seus dos forats negres esdevinguin un de sol.

La bellesa de tot plegat és indescriptible i, només amb l’anunci, els pensaments i les idees comencen a esclatar dins del meu cap. Les neurones ja viuen la fusió entre ambdues galàxies i, no sé per quins setze ous, penso que la Via Làctia també viatja a trobar Andròmeda, car l’amor que senten l’una per l’altra és carn de física quàntica. O no és el misteri del Bosó de Higgs similar al que s’amaga rere aquesta deriva galàctica? O, en un pla intermedi, el que manté compactades les estrelles al voltant d’un forat negre o a les bestioles en societat?

Ja em direu, ja em direu que us sembla tot plegat…