Quan se’m fa de nit, m’agrada aixecar el cap i mirar-me els estels.
Sé, perquè m’ho han dit i demostrat de totes totes, que no tot el que
veig allà dalt són estels. Hi ha satèl·lits naturals, n’hi ha
d’artificials. Hi ha galàxies que sempre he cregut veure, mal que em
diguin que són invisibles a ull viu, i, per damunt de tots ells, hi ha
meteoroides i meteors, asteroides i planetes.
La humanitat, des de temps molt reculats, ha mostrat una malaltissa
dèria en catalogar-ho tot. La tafaneria de l’ésser humà posa noms a
qualsevol andròmina -artificial o natural- que se’ls posi davant dels
ulls. És, potser, una manera d’apropiar-se’n, una manera de posar la
bandera pròpia en tot allò que ens envolta, un sistema de defugir el
desconegut, tot integrant-ho en el corpus saberut del coneixement humà.
D’aquesta manera, quan mirem el cel, podem anar citant estels i
constel·lacions pel seu nom i, en converses elevades, podem il·luminar
la tertúlia amb els poètics noms d’algunes de les valls de Venus o
enrocar-la en els veritables galimaties matemàtics on, els bons homes de
ciència, han encabit tot l’univers conegut. I no entrarem en menudeses,
perquè el nomenclàtor del món subatòmic encara és més bèstia, si cap.
Aquest mes, en tornar de les vacances d’agost, la Mirada d’en Lluís
es mira el cel i, com si del tinent Robert Farragut es tractés, no troba
prou mots per definir el que s’hi troba. És tan escàs el llenguatge
humà davant l’inabastable!
Si. Tenim milers de llengües al món! Totes ben preparades per
expressar allò que els seus parlants són habituats a fer i a viure,
però, quan es troben amb el desconegut, les molt múrries, callen.
Silencien el verb i malden per trobar nous noms que, sovint, se’ls
entortolliguen en la cultura i costen de trobar més que el nom d’un
infant d’una parella novella.
Per què… Què passa quan la humanitat es troba davant d’una porta nova al coneixement?
Què passa quan tot allò que hem definit no serveix per definir allò que encara no hem descobert?
Oi més, què succeeix quan hom es troba amb un món que li fa trontollar tot allò que hom considera sòlid i segur?
I aquest, justament, és l’atzucac on em trobo en veure’m de nou
abocat al Planeta Cal, aquell del qual se’n deriva el nom d’aquesta
publicació digital. Un atzucac que em fa treure la llista del doctor
Benet.
Vet-la aquí – com diu ell en les sàvies paraules del seu creador -:
“indescriptible, indicible, inexplicable, incomprensible,
increïble, indemostrable, indiscernible, inanalitzable, inconvencible,
inapreciable, insostenible, …”.
No sé si el Cos de Poetes de l’Armada ha acabat ja amb la tasca de
definir el Planeta d’In. Però, si ho ha fet, si us plau, em podria donar
un cop de mà per definir el Planeta Cal?
Val a dir que, el Planeta Cal, és un cos estrany, ja que essent com
és planeta, disposa de llum pròpia com una estrella i, amb la modèstia
que el caracteritza, fa voltar com baldufes meteoroides i asteroides,
satèl·lits i galàxies i, fins i tot, si es despisten, als meteors que
entren en la seva atmosfera màgica.
I és que el Planeta Cal és el Bossó de Higgs del coneixement
ancestral, un element bàsic i irrepetible que porta de corcoll als
cervells més privilegiats de la nostra benaurada espècia. La seva òrbita
atrau tan la ciència com la lletra i els aplega en singular sardana
d’amistat universal.
El Planeta Cal és, doncs, aquell planeta que cal que existeixi i
pervisqui més enllà del seu habitant més preuat. Perquè, benvolgut
lector, benvolguda lectora, hi ha vegades en que la literatura crea
realitats paral·leles, explicacions notables i relats sublims que,
superant qualsevol avenç científic i tecnològic, esperonen la
creativitat i ens fan més tafaners que mai.
Aquest, aquest… aquest és el llegat del Planeta Cal, el llegat que en
Pere Calders, que a finals d’aquest mes de setembre faria cent anys,
ens va deixar a mans obertes. És cosa nostra mantenir-lo en memòria,
perquè cal recordar i esperonar la seva dimensió orbital, tot badant
portes al misteri que marida amb honor la lletra amb el número, la
literatura amb la tecnologia i la societat amb la ciència.
T’atreveixes, doncs, a visitar el Planeta Cal per superar la llista
del doctor Benet i les reflexions del tinent Farragut? T’atreveixes a
treure l’entrellat d’un Planeta com Cal?
