Dues dones lligades per sempre?

Aquesta setmana que avui s’acaba, ha tingut dues efemèrides que, potser, han passat ocultes en el marasme de ràpides informacions que circulen per la xarxa. Jo, les he caçades al vol i aprofito aquest espai per a fer un homenatge a dues dones –d’una es va commemorar el naixement el passat dilluns 7 de novembre i de l’altra, la mort avui mateix, però ara fa vint anys- que, malgrat la distància en l’espai i el temps,  van apassionar-se en les seves tasques i van aconseguir ser conegudes per una feina que no les deixava conciliar el son.

Aquesta doble efemèride m’ha fet viatjar a la primavera del 2006, d'on he tornat amb un escrit que inclou l’enllaç a un treball farcit d’anècdotes familiars com la següent:

“ En diversos països s'havien fet ja plans per a l'explotació de minerals radioactius, principalment a Bèlgica i als Estats Units. No obstant això, els enginyers només podien produir el "fabulós metall" si dominaven el secret de les delicades operacions a que havia de sotmetre’s la matèria primera. Un matí de diumenge, en Pere va explicar a la seva muller que acabava de llegir una carta que li havien enviat diversos enginyers nord-americans en demanda d'informació. I va reblar:

-Tenim dos camins: o bé descriure els resultats de la nostra recerca, sense secrets ni reserves, incloent el procés de purificació ...

La Maria va fer mecànicament un gest d'aprovació i va murmurar:

- Si, per descomptat.

- ... o bé podem considerar-nos els propietaris i "inventors" del radi, patentar la tècnica del tractament de la pecblenda i assegurar-nos els drets de fabricació del radi a tot el món.

La Maria va reflexionar uns segons i va dir:

- És impossible. Seria contrari a l'esperit científic.

En Pere va somriure amb satisfacció, mentre la Maria seguia dient:

- Els físics sempre publiquen el resultat complet de les nostres recerques. Si el nostre descobriment té possibilitats comercials, serà una circumstància de la qual no n’hem de treure profit. A més a més, el radi s'utilitzarà per a combatre una malaltia. Seria una bestiesa aprofitar-se’n.

- Aquesta mateixa nit escriuré als enginyers nord-americans per donar-los tota la informació que ens demanen. – va reblar en Pere, tancant la conversa.

I, tant sols un quart d'hora després, en Pere i la Maria pedalaven damunt les seves bicicletes cap al bosc. Acabaven d'escollir per sempre entre la fortuna i la pobresa.”

Tot i que el seu descobriment ha ajudat a un bon grapat de persones a superar una de les malalties més greus que coneixem: El càncer. No va ser suficient per allargar els dies d’una jove escriptora i periodista de tant sols quaranta-cinc que ens va deixar anys avui fa vint anys.