Medecina i Amor, un repte pels metges d’avui?

No tenia pas previst de fer una Mirada com aquesta. De fet, tenia pensat de fer un tomb per les teories del temps, doncs es veu que n’hi ha una de nova que fa trontollar un xic la cosa.

Però, quan fa uns dies, vaig assistir a una trobada al Saló d’Actes de la Institució Milà i Fontanals del Centro Superior de Investigaciones Científicas, el CSIC, l’imprevist ja m’havia enxampat i m’obligava a canviar de parer.

L’esmentat aplec, com no pot ser d’una altra manera entre lletraferits, responia a la presentació d’un llibre, d’una obra de tarannà purament científic, però que tracta un dels grans temes de la literatura universal, un tema que, com indicava un dels aciençats oradors de la vetllada, és de rabiosa actualitat: la passió amorosa.

El tractat s'organitza en quatre capítols

El Tractat s’organitza en quatre capítols: En el primer es defineix l’objecte d’estudi i se’n presenten les fases; en el segon, el metge s’endinsa en els seus orígens i les seves causes; el tercer recull la simptomatologia de l’amor; i finalment, el quart i darrer, proposa els remeis a aplicar sobre l’afectat de mal d’amors.
La gran novetat d’aquest Tractat és la visió integral – sense separar les causes fisiològiques de les psicològiques, el cos de la ment- que s’hi fa. I, en uns temps com els nostres, on especialitzar-se està de moda, aquesta obra, que agermana disciplines, resulta necessàriament innovadora.

En posarem dues mostres, tot prevenint que és obra d’un reconegut eclesiàstic, el què dóna un nou valor a l’escrit, ja que es demostra la capacitat de separar la professió de la devoció. Som-hi!

La primera diu:

Sembla que aquest amor furiós entre home i dona —atès que queda més clar amb l’exemple d’un fet particular— s’encén, un cop sotmès l’imperi de la raó, a causa de la delectança singular del coit.

Mentre que en la segona, entre els remeis de la passió amorosa, hi inclou:

l’art de la sexualitat -sobretot si es practica amb joves especialment plaents -

I quina és aquesta obra tan innovadora?

Qui és el metge i eclesiàstic capaç de recomanar l’art del sexe com a remei?

Doncs aquesta mirada mèdica a l’Amor es titula Tractat sobre l’amor heroic i el seu autor té nom d’hospital: Arnau de Vilanova.

El pare de la medecina catalana, el va escriure a finals del segle XIII, en temps de trobadors i amor cortès, per un costat; i del naixement de la Inquisició, per l’altre. N’Arnau, posant-se enmig de la disputa des de la professió mèdica, ens ha deixat un Tractat que, sense ser pas metge, transcendeix el seu temps per a plantejar-nos un repte a tots plegats:

Eps, companys, som capaços de curar malalties sense components químics afegits? És possible una medecina que integri cos i ment en les seves diagnosis? Ah, si! I fer-ho a la manera d’Arnau, és a dir, amb professionalitat i sense trucs de curandero.

Sia dit!