Tot s’aprèn, però no s’ensenya

El mes d’agost és mes de vacances per a molts. I, per això, em torna a fer un xic de mandra elaborar un apunt farcit de referències i reflexions com Déu mana. Però, com estic ben segur que algun dels nostres lectors – ja siguin universitaris, alumnes de primària o secundària, o pares d’aquests energumens – estan patint els deures escolars i els estudis per a recuperar assignatures penjades, aquest apunt va dedicat íntegrament a tots ells.

Es tracta d’una part d’una entrevista que l’any 1988 feia Bill Moyers a Isaac Asimov en el programa World of Ideas, una mena de programa REDES de la televisió pública nord-americana.

En la part de l’entrevista que incloc en en aquest enllaç, i que em va piular @jblecua, el visionari científic ens parla de l’aprenentatge real, de l’aprenentatge vocacional basat en la la diversió i la curiositat com a úniques referències.

Les computadores, en una previsió del què seria la Internet actual, actuen com els professors privats que tenien els aposentats nens econòmicament rics de l’Anglaterra victoriana.

Em costa desenganxar-me del ciber-optimisme del savi i prolífic escriptor. Oi més quan tinc el plaer de practicar diàriament les seves paraules, en aquest entorn de nodes de coneixement interconectats en que ens hem convertit com a societat en xarxa. A mi, personalment, m’agrada compartir la idea que “La curiositat és el motor de la investigació” (Ignacio Cirac a 365d365e) i veure’m com un Oliver Wendell Holmes del segle XXI, quan arribi als 90 anys, per viure una anècdota com aquesta:

“En certa ocasió era a l’hospital. No li quedava massa temps de vida. Tenia més de 90 anys. I, el president Roosevelt el va anar a visitar. I, allà, que se’l troba llegint gramàtica grega.

En Roosevelt li pregunta:

- Per què esteu llegint gramàtica grega, senyor Holmes?

I el senyor Holmes li contesta:

- Per millorar el meu cervell, senyor President.”

Il·lustració de Rowena Morrill.